"al meu banc"

 Cap país emergent o immers o en via de ser-ho no es redueix a una samarreta

Un aplec de tres persones indisposa l'individualista.

Que voleu que faci?
Capitanejar: ni ganes de fer-ho em falta la boina, o el bigotet o la
bufanda. Obeir: ni gosar intentar-ho, el cap, l'esquena i les cames m'ho
prohibeixen. Que voleu que faci? He triat: Distreure'm escarnint uns i altres del finestró de les meves febleses.

Tots els cants col·lectius no són pas cants del Cigne

A la manifestació de Perpinyà del dissabte 10 de setembre sembla que en fos absenta l'"Amical dels Catalans i Catalanòfons d'Occitània".

Sobre un full vert de paper ratllat aquesta paraula: "anguila", i sobre un full també vert de paper també ratllat aquesta altra paraula: "clau".

En els pobles antics de veremadors dos costums ens demostren el sexisme
del qual eren les víctimes les dones i més precisament les donzelles,
que collien les vinyes. Un costum, anomenat "mostissa"
consistia a macular amb un grapat de raïms (més rojos millor) la cara,
les cuixes o les anques d'una presa femenina amb faldilles o calcetes.
Un altre costum també violent i cruel perquè ell tampoc no desitjat era
el "gall" que feia en plantar les seves dents el conquistador predador
sobre el front de la donzella arrapada, i eventualment tirada a terra,
entre dues rabasses del territori dionisíac. Generalment els presents a
aquests actes no s'hi oposaven, ans en reien i els aplaudien. Eren
performances sexuals (idiotes) d'un altre temps.

"-Què fer? Què fer: Treu-m els ferros dels peus, senyor Lenin." (Fragment d'una conversa perduda entre un pres i aquell que s'havia habilitat per alliberar-lo).

Debatem, debatem...i al final veurem qui en sortirà vençut i -no és el mateix resultat- equivocat.

L'ambient festiu de l'acte molt sovint ens paga del fracàs del seu objectiu.

"Sense que aixequis la sabata et veig la sola." I bé quina pretensió, Senyor.

Vaig sàller de la sala de cinema meravellat i alhora desfet. Meravellat per l'heroïna de l'obra i desfet quan vaig constatar que la dita heroïna m'havia sostret la cartera de la butxaca en un moment d'abandó emocional.

Anònim, mut i fugisser, peixet  fidel al meu banc.

En català, les paraules "poder" i "pudir" són  bastant veïnes però no és pas només en català.

Me remboleu pas! No em designeu. Perquè voleu renyar-me, castigar-me, excloure'm.
Per no pagar la meva part d'impostos al ben parler i a ben escriure? La meva llengua fa flaire d'engomit,
de passat. Arcaic n'és el seu so, obsolet el seu sentit, impronunciable
la seva grafia... No s'adiu a la conversa polida, culta e innovadora. Em demaneu de penedir-me'n de tot això. De descartar-me'n. De curar-me'n... al més aviat possible... "Si no vols que et desterrem.". Me remboleu
pas! No em designeu. No us enganyeu de reu... El meu propòsit, curt i
senzill, no és pas de vendre cap producte, exposant el seu efecte
higiènic, elogiant el seu benefici estètic, evitant tota confusió, anant
ben pel dret...a la compra. La meva escriptura, erràtica i mal hàbil,
no pren la seva tinta en aquestes fonts falsament màgiques. Ella va,
corre, avança com pot, hesitant o esbufegant sovint, i s'entreté -aquí
raurà el mal- entre un vell sostre sutjós i un rajolar desigual i mal
escombrat, a ensinistrar, fent figueretes i figuretes, el darrer instant
de la vellesa, l'instant M.

Els seus llavis l'afloraran i detectaren a la corba que va de l'espatlla al coll com una línia de sal, de poc havia sortit del mar.

No em veniu amb prediccions que si això que si allò, que si si,
que si no, que hi crec, que no hi crec, si em demaneu el que jo,
il·lustre mag del segle XXI, feria sortir tot d'una de sota la meva
àmplia capa bicolor, si ara mateix, al davant de vosaltres, us diria,
transformant d' una ditada la paraula en acte: Mi t'aquí
una gasela, i ací un hipopòtam, trieu l'animal que us portarà el més
aviat, el més bé i el més lluny possible. No perdeu més temps.

Jo no m'assec més a la vora d'un riu quan fa vent, la xerrameca dels bedolls intranquil·litza la glosa  de l'aigua.

"Senyor Thomas: Li fa por que pensem que protegeix les clases baixes, si empra un llenguatge més senzill". (Cf Retrat de l'artista com a cadell, Dylan Thomas).

xxx