Quincalleria modern

Hi ha corns i racons de la seva memòria on mai s'aventurava de por de trobar-hi massa teranyines i ocellets morts. "Massa goigs escarnits" va deixar escrit amb una antiga ploma d'oca sobre una llibreta de matalasser.

No es pot inculpar Dàmocles de tot el que passa malament sota el domini de la seva espasa.

La primera capa de neu no és pas la més bona. No en tasto mai.

Ben poca cosa d'ell quedava; l'orgull l'havia rosegat fins als ossos.

Ni una sola vegada no t'oblidis si no vols fatigar-te a no retrobar-te.

El tabal de la discòrdia es va fer sentir fins a tres dies i dues nits. No vaig clucar l'ull ni un mínut.

Xerrant amb en Joan Baptista, em va dir que hesitava, no arribava a decidir-se a llegir el llibre que venia de comprar a l'última llibreria del seu poble, perquè li venia feresa de no merèixer-se el respecte de l'autor.

Veus el colom que ara passa, allargo la mà i l'agafo i, tot seguit, en faig un símbol, el que em dispensa d'anar comprar-ne un a la quincalleria modern.

Allí on ningú t'interpel·la amb el teu nom, o et trobes molt sol o molt lliure.

-Amb quatre síl·labes fes nos un poema, fes nos un poema...-DI-TI-RAM-BE... -No ens esperàvem a tant, minyó -No ens esperàvem a tant, minyó.

Tothom té present el quadre del Colós de Goya, però quants admiradors comptes pel Gos o la Gosseta del mateix Goya.

No s'escupen els dies amargs com pinyolets de cireres, has d'empassar-te'ls.

L'havien llogat per inventar-les-hi imatges originals, i el varen acomiadar, a contracor, per la seva originalitat massa efímera.

Uns ulls mullats poden enganyar sobre la profunditat d'una pena.

Es malfiava de la pols dels llibres vells que el feien esternudar i se sentia com al·lèrgic al que no assolia opinar si era pols de l'envelliment de la matèria: paper, impremta, relligadura, o si era la pols deguda a l'obsolescència de les lletres i dels continguts que la intel·ligència i les mans d'un autor hi havien dipositat "per sempre més".

Existeixen moments on el més sòlid optimisme es posa de baixa. Per exemple, quan de la teva illeta et dónes compta que certes llengües desconeixen les paraules "treva", "pau" i "vida" o almenys que les poblacions que les utilitzen les malmeten cientment a trets, pedrejant-les a bots i barrals de bales.

Si els que poden (se sent a dir que tenen poder, i alguns d'ells el reivindiquen públicament aquest poder) no ho fan, com voldríeu que els qui no ho podem (ho sabem bé prou que no) ho podríem.

En Lluís -vaig dir a Na Gilberta, la seva esposa- no he pogut parar-lo aquest matí, corria com si algú l'empaitava per reclamar-li un deure, que li passa?, que us passa Na Gilberta? I Na Gilberta de li respondre: "Senyor Dia...no passa res. Us explico... Si anava corrents com la tramuntana és perquè el jove i nou-vingut capellà de la parròquia (no en conec encara el nom) l'havia cridat per fer una primera reunió sobre la temàtica de la "missa del gall", una tradició de tot desconeguda per ell. Volia, senyor Tià, que el meu Lluís que tantes coses, sap li parlés de la litúrgia d'aquesta cerimònia particular, estrany, exòtica. Volia saber també si, en el nostre idioma local, que, segons el meu Lluís, trobava simpàtic a l'oït, la paraula "gall" venia de "gal" i si, conseqüentment, significava en francès "minuit". Ell, continua Na Giberta seguint de portaveu d'En Lluís, el seu Espós, ja havia entès com tot llatinista que la paraula "missa" tenia un parentiu amb "messe". -Ha! Era doncs per a preparar la nostra missa del gall... Esperi que serà la més reeixida de tot el segle. -Com hi aneu, senyor Tià!

La balena aquesta lectora famosa de quasi totes les cartes d'amor llançades al mar dintre d'una ampolla em contesta que no li ha vingut mai a gust de llegir  les que jo li envio personalment.

xxx