"l'hora anunciada"

A cops el foc que tens al cor guanya en flamarada i se't posa al cap.

Amb ell xerrar resultava sempre difícil i ens separarem després d'un
trosset de camí, tota paraula l'agafava com contrària i es posava a
tronar. Valia més buscar-se un cobert.

Millor no pensar-hi si no vols que les sangs se't glacin.

A què jugues? No jugo. Si jugues, et veig. No jugo i no pots veure'm. Ets a un extrem de la ciutat i jo a l'altre, i tu no tens... skype.

No hi ha res que s'escapi tard o d'hora d'una classificació i d'un museu, l'inexhaurible anhel humà de saber-ho tot i tancar-ho.

El mot neu el pots fer rimar tant amb guineu que amb correu. No sé si tu ho faràs, jo com veus ho faig.

A tu t'agraden les coses senzilles però aquestes coses, al que diu la
teva paperera, no et vénen de seguit. El teu farratge no deu ser de llur
gust.

Avui quants immodestos s'avançaran vers ella a contar-li les seves proeses inèdites!

La seva feina a ell, no era pas el sol, però era el més fidel,
apassionat, si addicte a cercar errors a perseguir-los, a atrapar-los, a
jutjar-los, a condemnar-los i - màxima copa de fruïció-a executar-los
per carències lexicals o gramaticals sinó per llicències semàntiques o
estètiques. Corrector, quin mal ofici!.

Un personatge -dels més estranys que he conegut- l'ha sol·licitat perquèli fes pel cap de la setmana vinent una recensió dels calls i danys deguts al manejament de les eines del treball intel·lectual (conceptes, teories i mètodes).

Les vegades que els hi he dit... Però, sense mai fer-me cas. Si jo tinc
la recepta, en conec el secret (què ens han dissimulat), la recepta
perquè tots els trens, dic i ho clamo, tots els trens vagin on vagin,
parin on vulguin, a alta, mitjana o petita velocitat, si tots, tots
arribin a l'estació a l'hora sense cap minut de retard. Els hi he tornat
a dir, i altra vegada no m'han fet cas. Els hi he dit que tenia la
recepta però no els hi he donat, guardo al secret a fons de la meva
butxaca d'esquerre, aquests bufons no s'ho mereixen, seguiran com sempre
orgullosos de veure que cap tren arriba a l'hora anunciada.

Si vols fer-les-hi creure que tens un gran pensament escriu-lo amb els caràcters més minúsculs que la tipografia t'ofereix. Se l'han de  guanyar. Han de pagar un preu òptic.

El mercader d'incongruïtats i aglans ja ha passat.

xxxx