"n° 1 i n° 2"

Ell- n° 1 de la tragèdia- amb bel equipatge de jove soldat, seguia el vent.
Ell-n° 2 de la tragèdia- amb la camisa esparracada, feia front al vent.
El primer corria, somniant truites i victòries fàcils:
Escombrem, escombrem! Fóra tota la polseguera
dels nostres camins i de les seves ments.
El segon d'una arengada feia quatre dies
i el pit valent resistint les cinglades del vent
tot cobrint-lo no de medalles sinó de llagues.
Ell-n° 1 de la tragèdia, seguint el vent,
com n'havia fet el vot,
relliscà
i desaparegué dins un fossat del Rei Mart.
Ell-n° 2 de la tragèdia veient- que ningú l'ajudaria
cadi a la fúria del vent
i desaparegué dins un fossat del Rei Mart.

Quin acadèmic panegirista
desclavarà el cul
de la seva butaca
per agermanar-los
en la mateixa lloança?

xxxx