"Forquilles mal col.locades"

Els paràmetres calorífics, dits excepcionalment caniculars no s'avenen bé amb les habituals gimnàstiques especulatives, d'enraonament per qui encara creu en la teoria crítica del cada dia o de memorització per qui ha fet ja el dol de qualsevol projecció en un demà. Un motiu suficient, no ho penseu per refrescar-se de cap a peus, una dos, tantes vegades que la dutxa ens regali aigua.

No et sembla que llegir impietats d'altri és molt més agradable quellegir els teus regulars convits a la santedat.

Tothom té el dret de pensar el que vol i hauria de pensar més sovint del que fa, però no trobeu que hi ha molta pudor, parlo aquí del meu poble preocupat sols de la seva caseta i del seu hortet, a no voler restaurar com déu o no sé qui mana amb mà de ferro, una certa frisa arquitectural, intrigant per tota persona que aixeca sa mirada per apreciar la façana de la qual es destaca amb figures i símbols que ni els historiadors d'art n'han aclarit els significats religiosos, pagans, sexuals, escatològics...i que es perden a causa de les mossegades del temps, de les seves intempèries i també del no respecte del patrimoni dels qui tant en saben. La representació escatològica, no es mereix la mà dolça d'un escultor reparador dels danys que desfiguren un tret de la identitat d'un edifici.

Que s'allunyin d'aquesta taula els comensals indignes de recepció que troben que els plats no són prou nets i que les forquilles les han mal col·locades!

S'havia cregut que bastaria ajuntar un retalla de la vida de l'un amb un retall de la vida d'un altre i de cosir el tot, sense mai desprendre del fil d'or, que triomfava haver trobat, i ara mireu-lo com, de ràbia d'impotent, no pas d'aquella que simula el clown de circ, mireu-lo com fa miques de la seva pretensió, ridícul, si ridícul.a vestir-se en aristòcrata de la ploma.

Un dia proper, al que s'ou en ràdios de la web, el Canigó publicarà la part de memòries que ja té escrites (i que representaran quilòmetres de biblioteques) i així sabrem el que tant de temps ha rumiat per iniciar a assabentar-nos del que profundament pensa de tots nosaltres: els devots de la xerrameca com els assidus del silenci, els que han pujat fins a la seva pica, els que s'han parat a mig-camí i els qui, potser més idolatres, li han mirat només els peus.

Per una falk news és una falk news. Quina bogeria a més. Llançar un moviment per restablir l'aroma d'anxova com a pavelló olfactiu dels Castell i Fort de Cotlliure, per recordar als fills, néts i besnéts l'ahir inimitable, industriós i sanitós. Ai bogeria quan m'agafes!

xxx