"No era mentida"

No se li veia, a les mans, ni fusell ni guitarra, una mula amb una manta damunt l'esquena caminava al seu costat, junts seguien aquella columna que els portaria, si la metralla dels ocellassos del cel no els abatia fins a la frontera. A la frontera, se li "manlleva" el fusell i la mula.

Trump: cap de cobla i alhora màxim cuiner a la Casa Blanca.

La meva americanització va començar als anys cinquanta amb forca trets de westerns al cap i nogensmenys de xiclets a la boca.

M'han dit que es podia bescanviar un reialme per un vas d'aigua fresca i no m'entra, no arribo a creure-m'ho.

En temps remots, però ni antics ni bíblics, el jovent es passava la fúria nocturna dels dissabtes a la barraca d'en Buscall, un Bus Paladium de la platja d'Argelés de la Marenda. Els més afortunats o ardits passaven la carretera que vorejava la pineda i anaven a ballar (si trobaven parella) al "dancing des Pins", un Club Drouot a l'aire lliure. LLavors, el casino encara no havia sortit de la sorra.

Per què t'adreces, quan parles o escrius, només a la part vella dels nostres conciutadans... Si, força dels qui em visiten, em fan aquest reprotxe, els hi respon i, em dirigeixo també a tu, carall per què amb ells comparteixo el mateix idioma sense Followers i Likes. Justet, justet, és molt justet com argument.

No lamentis ni comptis el temps perdut fes-ne una cançó amb rialles o una confessió patètica.

Se sol dir que el Diable s'amaga en els detalls i la nova ciència ens aprèn que també els dimoniets ho fan. Augmenten doncs la nostra vigilància i adaptem els nostres microscopis a la nostra inspecció, matí, tarda i nit. Fóra! Fára!

Li va precisar que si li havia dit que s'estimava més rebre un SMS que no pas una trucada telefònica no era pas per incitar-lo a carregar-li la bústia amb feixos i feixets de missatges.

Les xafogors, els bafs d'avui, segons un expert que l'edat ha graduat, s'assemblen molt a les d'ahir, no pot haver-hi debat sobre aquest punt. Esperem que passin, que se'n vagin, que s'esvaneixin i que ens assaltin bufs i aires més frescos i sans.

El dia que la forquilla que tenia a la mà, una forquilla dels primers temps del seu ús a les taules catalanes, va refusar de picar el tros de botifarró que li feia cara i es va rebel·lar mudant-se en un escurçó soldat, aquell dia va saber que la traïció dels objectes utilitaris no era mentida.

Li va estrènyer la mà fins al punt de ruptura d'una llarga amistat.

Encara no coneixem el nom del primer traductor del llenguatge de les flors en català emancipat detota referència anglesa, castellana, francesa, berber o de qualsevol patués.

Quantes pèrdues de migrants aquests tres primers dies de la setmana en el maldit "Mare Nostrum"? I tu, al sortir del bany o del teatre coster, que fas per barrar el creixement de la deshumanització?

xxx