"els colors de l'hora"

 No es pot bufar i xuclar alhora, llançà amb contundència el conservador pragmàtic.

No t'arrenquis la pell a voler ser més bàrbar que el darrer matriculat. Posa aigua al teu vi i nata a les teves maduixes.

Curt de vista qui veu un assalt ideològic en cada punxa de crítica.

A daus tampoc li sortien bons números perquè obstinar-se a cortejar la xanxa i les taules de joc del vell barri.

Com podia sospitar que aquella rosella magnífica que el colibrí portava amb feina al bec m'estava destinada.

Hi ha pensadors (sic) eixuts que es glorifiquen gairebé d'aquesta eixutesa i no s'indignen del decandiment de l'humanisme.

A les arrels de l'arbre, el mestre italià oposava la seva preferència per les fonts del riu i ens atiava a banyar-nos a les seves aigües mogudes.

Rebel o bon servidor, no ets pas tu que decideixes dels colors de l'hora.

No es pot condemnar la lloca si la utopia es mor en traucar de l'ou.

Quants rentadors públics, els enfebrats del patrimoni, han salvat, restaurat i embellit aquest any?

Presteu-me deu minuts, i us pinto una dama amb un rostre més misteriós que el rostre de la Jocunda que us va regalar aquell senyor De Vinci.

Avui tot és nou, es fa alquímia nova i màgia hologràfica amb alambins apàtrides dits algoritmes

Temps enrere, en els vilatges, els diumenges, burgesos i obrers compartien un mateix punt d'honor i es mudaven, s'emblanquien per sortir, anessin a l'església, al cafè o... a un partit de rugbi. 

William Morris, Eliseu Reclus, Pere de Kropotkín ens poden ser d'algun recurs per entendre millor la complexitat de l'avui?

No saps que fer... No angoixis, no et posis nerviós, que no veus que som aquí...i com ho porta en lletra negra aquest document il·lustrat que t'oferim, farem per tu... signa aquí. Eh que l'angoixa t'estreny menys, eh que els teus nervis retroben la calma?

xxx