"Pensa en un món més serè"

Per sort, tots els fabulistes no creuen les faules que escriuen.

Les idees de bon estrip no gebren mai.

Aquest matí les seves sines semblaven perfumades a l'anís.

L'ós del Vallespir no viu sols de crep i de creixen.

Els il·lusionats avancen el front enlaire, els desil·lusionats passen el cap cot.

La grisor del temps atreu els corbs.

Jo sec, en el raconet, sobre un banc blanc, quiet...no vull desmarcar el compàs de les hores d'espera.

Una egua amb la crinera blava acaba de passar-me al davant, s'ha faltat poc que no la vegi i perdés un somni de viatge en terra brava.

Només les aïnes que no s'utilitzen, el pic i la pala, rovellen.

Allí on escassegen les vinyes, escassegen també les estaques.

Entorn del seu turmell dret amb fina punta negra se li havia tatuat: Besa'm aquí!

No hi ha millor endret per escriure que posar-se a la vora d'una cascada i fer-se eco fidel de què et canta.

De petitet em van recomanar de deixar tranquils els vespers. Aquesta barana de conducta m'ha semblat molt sòlida i m'agradaria compartir-la amb un o altre de vosaltres.

Impregna't del bo que passa, facis pas el refastinyós.

Es presentà a l'Acadèmia com a col·leccionista de cants de gall i de gal·licismes. L'Acadèmia el refusa, persuadida que el senyor es burlava d'ella, volia desqualificar-la, aconseguir que més altes autoritats la tanquessin. L'Acadèmia tenia raó.

A l'escala dels poca-soltes hi ha un cim i un baix, el que m'importa és saber a quina altura situar-me entre aquest cim el veig molt alt, si molt, i aquest baix, el veig, força baix, si força. Però ho vull saber per mi mateix i no pas pel veredicte d'un sondeig.

No t'enganxis a cap dels meus pensaments o de les meves dites són (i no podràs dir que no t'he previngut i alertat) fràgils com brancatge de figuera.

S'havia disfressat de savi, de savi antic, amb front arrugat, barba blanca i llarga. Un clon, van afirmar set especialistes d'iconografia antiga. Un clon, afegí l'un d'ells que l'observà amb lupa a la mà i al davant de l'ull, fins i tot en el descompte exacte de les arrugues del front, el qual seguia lluint, mirall de tot allò que celava... Ell, tot d'una, se senti pres per un riure irreprensible i no pogué fer menys que deixar caure la seva barba llarga i les arrugues postisses del seu front... El savi antic era un adolescent de tretze anys i els set especialistes d'iconografia (i de saviesa) no pogueren fer menys que córrer per amagar la seva vergonya pels set carrers més foscos de la ciutat.

Si veus que el què estàs llegint no fila ni dret ni prim i et posa nerviós (la incomprensió i la flaquesa sempre posen més o menys nerviós), deixa-ho tal com és, tapa't els ulls i pensa en un món més serè.

xxxw