Canalblog
Editer l'article Suivre ce blog Administration + Créer mon blog
Publicité
Met Barran
23 septembre 2017

Que ningú ens els tregui!

Com se't negarà l'estàtua, esbossa amb mots gentils el teu sepulcre.

Llavis emmudits. Tement la fressa de la paraula. Llavis pàl·lids. Sense cap deix de sang.

A cada mata una maduixa emporprada, envoltada de brunzits.

Ni massa curt, ni massa llarg, a mida. Què vol dir: "a mida"?

Com no ho entendria que a tu t'agradi seguir el model, imitar-lo, dominar-lo per manifestar-li la teva passió, però admet que vagi per un altre carril i que em posi a córrer quan tu et pares, o que m'enlairi quan tu fiques peu a terra, la meva passió no val menys que la teva.

Com netejar el teu text de totes aquestes escates inútils i lletges que hi veus. Com esgotar-lo del que l'infla i el recarrega? He de sacsejar-lo? De bolcar-lo? De filtrar-lo? De tallar-lo? Digui'm per tal que es mogui i em mostri el meu text amb un millor parer i estil.

 També, per què no, es pot defensar la dietètica com un macroprocés d'estètica.

Tu, no pintes, tu, no fas música, tu, tampoc, balles...i et penses persuadir-nos que estàs escrivint?

Els pomers ens fan dos regals l'any. A primavera, meravellen de color els camps i a tardor aromatitzen els camins que hi duen. No són pas misteris sinó privilegis de la ruralitat. Que ningú ens els tregui!

Els més grans no veuen els més petits, i els mitjans no volen que se'ls identifiqui com a petits i com es pensen grans, ells s'enalteixen dels que tenen a sota.

Al final tothom el rebutjà, per què tothom acabà per trobar molt estret i perillós que reduís la comunitat d'escriptors a només dues categories: els "cobdiciosos' i els "rancis". De fet existia una tercera categoria que no era ni "rancia" ni "cobdiciosa" i feia el que podia fora dels criteris duríssims del senyor Crític.

 Robert arrencà un raig de Sol per fer-se'n una Corretja d'or. És llavors, i només llavors, que Marta s'enamorà d'ell.

No s'esboldrega amb una ditada un castell de mentides si els maons amb els quals se l'ha edificat tenen la closca dura, més dura que la veritat.

No recordo el cant de l'alosa si no us hauria acomiadat amb ell i ella als llavis.

xxx

Publicité
Publicité
Commentaires
Met Barran
Publicité
Archives
Publicité