L'ocell

es desperta

dins una fressa

de fullam,

craqueja una branca,

corre el vent.

Ell sap que aquest dia

 serà dia de noves mentides.

xxx

En colgar-se el sol

un tió en brasa

se'n destacà

i encengué

el davantal forestal

del Puig dels Fadrins.

xxx

Només, dels seus llavis
separats lleument.
es desprenien uns murmuris.
negadors de conversa.

xxx

Es pensava ser
l'hereu escollit
per millorar el món
i amb les sagetes
del seu carcaix
tallar rius,
foradar muntanyes,
domar pobles,
dominar ciutats.

No temia ni focs
ni tempestes,
ni revoltes
de bèsties ferotges.
i monstres marins

Amb les seves últimes
sagetes
va ferir
tot déu que li feia cara
i posà de genolls
el Cel,
esclavitzà la Lluna
i deportà els Estels.
Tots els móns coneguts
li besaren els peus,
descobrint realment
de qui era l'hereu.

Es pensava ser
l'hereu escollit
per millorar el món.
Sols era un caçador
que havia sumat "proeses"
per tal guanyar-se una inscripció
en el Guinness dels Grans Nocius.

Però, no li queda
cap sageta al carcaix
per informar-ne la resta de
l'Univers.

xxx