14 février 2012
Valent...
Una vespilla de neu, oreneta d’hivern, Es posa sobre sa pestanya, catifa benvinguda; Ella no gosa moure’s De por de fer-la caure, de perdre'n el present, brillant i fràgil. I sento, instant sublim, el meu cor que s'obra Com una tulipa blanca. Me La miro...