La senyora A. 9

La senyora A., si se’n donés el cas, segur en ploraria de gratitud. Però, l’animal, té bones dentetes ! La senyora A., espoliada, humiliada, empipada com més no, veu com la desesperaci se li menja els nervis, la xucla de cap a peus. Ja no m'estimarà més el meu estimat, tan estimat Víctor. El gat ho nota molt el desconcert de la seva competidora. Ella no pot suportar la tossuderia intransigent del joc felí, totes les figures revesses que s'imagina per no cedir ni punta ni gram de llonganissa. No podia admetre, en aquest moment de les batalles, que se li negués (a la senyora A., voleu dir que l'animal va gosar ?) fa uns deu minutes (molt més si es comptabilitzen els temps de la narració: 1°) oral del senyoret que recollí la historieta per confiar-me la per fer-ne una narració, 2°) escrita amb farratge retòric que barreja fatuïtat i irremissible pobresa) els seus drets domèstics legítims d’ama de casa, de sobirana absoluta d’aquesta cuina, tan ben cuidada, pulcre i clara, de la qual acabava de cambiar les cortines, per que resultés més clara i asolellada. Quina barra, pensà la senyora A., la d’aquest gatàs. Amb el seu fer moralment lletge i físicament brutal, li ha arrencat, avui, aquest dia tan particular del dimecres, el privilegi de preparar l'àpat familial,  de torrar el tros de llonganissa, degut de plé dret al seu estimat Víctor. Aquest dimecres, avui doncs, el gat, per primera vegada, li ha contravertit (si, ens varem estimar... però avui d’una urpada, a les onze i mitja del matí, tu, cruel bandit, pillard has tallat, trencat, romput el nostre amor: indigne amant !) la seva delectació matrimonial setmanal, de molts anys vigent, cada dimecres reïterada, i sempre ho havia fet amb una tendresa entremaliada d’una núvia jovenívola, i fruïció entre totes les delectacions : el torrar el tros de llonganissa, atenta a no cometre el pecat màxim de la carbonització que el seu estimat, tan estimat Víctor, no li perdonaria. Mai, la senyora A., no s'havia faltat a sortir-li un tros de llonganissa exquísit, alabat per totes els àngels del cel o tres o quatre d'aquí baix (aquest "aquí baix" va dir el senyoret que recollí la historieta i la va remetre al narrador que us l'està relatant i que s'està fent un cigarret, aprofitant el que li diu el senyoret que recollí la historieta, "el podràs, si et vé de gust, deixar de banda", però que, el narrador, el cigarret ara encés, i reprenent la redacció guarda.  Què dirà el seu estimat Víctor ? O bé, la cara se li tornarà pàl.lida com la d'un nap, o bé vermella com la d'una tomaca ? O bé (no se'n pot repussar l'hipotèsi) com al primer dia que es van encontrar accidentalment (la senyora A. llavors només senyoreta i Victor no li va donar immediatament el seu correu electronic, vist que en apell temps no existia encara, i que tímids eren els dos) i van intercanviar unes paraules amanyagadores, l'estimat Víctor li dirigirà, entrat a la cuina, assabantat pel disbarat que hi constata de la òpera criminal que s'hi ha cantat, la seva mirada bonísssima que ho disculpa tot i l'abraçarà com ho havia fet a la seva tercera cita amb la snyoreta que esdevingué la senyora A.? Però, ara per ara, encara dubta la senyora A. i continuà la lluita. 

(Seguirà belleu, qui sap, potser, poder...)

Albert Rector, empresari cansat.

xxx