"al·lèrgic al flux melodiós."

Algú (amics coneguts) podria recordar-me en quina orquestrina tocava el timbal?

He recollit de la boca d'un ancià aquestes paraules meravelloses: quan veig passar un jove amb la cara contenta, em sento optimista.

Això de l'interès general et preocupa molt a tu, per què a ell tant se li fot i, t'asseguro, no sap mentir.

Està nevant. La igualtat neix.

L'odi no s'apaga fent-li manyagues. Qui s'ho creu acabarà dins una caldera.

Si, en una assemblea, et sembla que l'atenció de l'audiència es descarta de tu, tomba la vesta ( només ella) per a recuperar-la.

Com saber el guanyador d'una baralla intel·lectual entre un perseverant i un obstinat si no la presideix cap arbitri.

Si, de gent amb l'esperit curt, se'n troba en tots els cercles, per exemple fa dos dies, en un sopar de "middle-class", gairebé em costà un ull, declarar-me addicte a la música "ranxera".

A la vora del riu, una granota s'entrevistava amb un bernat-pescaire al. al·lèrgic al flux melodiós.

Es pot entendre la impaciència però, de cops, es glorifiquen herois massa d'hora i es veuen les seves estàtues derrocades en alguns llibres.

Jo ho tinc ben endreçat i desat i quan espii la telé es pas mai per m'inflamar per l'un o per l'altre, tranquil, minyó, tranquil.

Jo ho tinc ben endreçat i desat i quan espiï la tele és pas mai per inflamar-me per l'un o per l'altre, tranquil, minyó, tranquil.

La llengua de fusta dels polítics (els qui son al poder, els que n'en caigut, els que se'l miren per pujar-hi) és o no és una llengua greco-llatina? 

Torna fer el mateix gest però amb més fermesa i pulcritud.

Al no dir-me on va com puc seguir-lo o bé obrir-li el pas.

xxx