L'hora del dinar

El temps passa,

sense nous horitzons,

vells heretatges oblidats,

la guardiola trencada

i mil secrets perdus

No ens vèiem

No ens parlem

Sols, ens quedem,

i muts,

i sords,

i cecs.

Quan un camina,

sembla coix,

ferit per una guerra que no

ha fet, que no

té nom.

Té a la boca

paraules alienes,

i és mira el món

 que no veu ni entén

a través del fum

d'un cigarret ros,

prohibit.

Al poble, allà baix, dins la vall,

ja no hi ha cap campanada

per recordar-li l'hora del dinar.

xxxx